La motxilla cada vegada era més carregosa.

Un bon dia, després d’una trobada online, amb una família de l’escola que no estava d’acord amb la nostra manera de gestionar la pandèmia a l’aula del seu fill, amb força agressió verbal per part seva, va ser l’inici del final.

L’inici del final de la meva professió i de la meva vida. Vaig emmalaltir físicament. No podia menjar ni beure absolutament res. Tot ho vomitava. No em podia alimentar de cap manera. El primer avís va durar una semana.

Poc a poc, vaig poder ingerir de nou. No va ser mai igual que abans però, perquè parar i reflexionar què m’havia passat? No calia, ara ja ingeria. Tornem-hi! Volta a la meva normalitat, no escoltar-me i seguir fent via. La pandèmia s’encrueix i la meva malaltia física també. Finalment, el meu cos físic va deixar de menjar i beure per ell mateix. Em moria lentament però jo encara no ho sabia.

La medicina li va posar nom al que em passava. Acalàsia. Malaltia degenerativa que mata les neurones que regulen l’esòfag i que, en conseqüència, tanquen el múscul de la boca de l’estómac. Vuit operacions en total.

El meu cos físic es va manifestar claramente i el meu cos emocional, també. Ho pares i soluciones la teva motxilla emocional o moriràs. El meu esòfag em va dir que no empassava més, ni bo ni dolent. No ho podia pair tot.

Físicament em van treure la boca de l’estómac per poder alimentar-me però emocionalment la meva ànima no m’ho permetia. Em moria…

Vaig haver de parar en sec. L’Anna racional va haver de preguntar-se què passava i com havia arribat a aquest punt. Em moria…

Una sessió de Reiki em va portar cap al curs de formació sobre flors de Bach de la Laura Varela. La sabiduria de Bach i de la Laura m’han salvat la vida. Vaig iniciar la sanació de la meva ànima, que la tenia trencada en trossets, i poc a poc, amb teràpia floral, la vaig anar reconstruint amb molt d’amor.

Em va fascinar aquesta teràpia perquè amb molt poc temps vaig passar de la mort a la vida emocional i física i, sortosament, ara estic més viva que mai.

A mi em va sanar en tots els plans (físic, emocional, psíquic i espiritual) i per aquest motiu, i no altre, estic immersa en aquest projecte, en l’aprenentatge d’aquesta teràpia i amb tanta passió que qui tinc al costat, dia a dia, els costa de reconéixer-me. Soc una persona feliç i viva ( i no només en el sentit literal de la paraula).

Normalment, quan diem “Salut!” ens referim a no tenir malalties, a trobar-nos bé i que no ens faci mal res. Ens centrem sobretot en el cos i en la salut física. La salut emocional la tenim poc en compte. No donem el mateix tracte a les ferides del cos que a les de l’ànima. El dolor físic sol ser visible i està legitimat, l’emocional no.

 Actuem amb la salut emocional de la mateixa manera que ho fem amb la salut física o corporal. Quan ens fa mal alguna cosa, recorrem a medicaments o a professionals que ens eliminin el dolor i no sempre ens aturem a pensar en l’origen del malestar i en quins hàbits, actituds, patrons de funcionament i estils de vida ens convé modificar. Preferim la comoditat de la pastilla a l’esforç de l’aprenentatge, que ens ho arreglin des de fora abans que transformar-ho de dins.

La salut no és l’absència de la malaltia, sinó un estat complet de benestar físic, mental i social, segons l’OMS. La salut emocional és una salut amb entitat pròpia que repercuteix en les altres saluts. Hi ha malalties físiques, somatitzacions diverses, transtorns mentals i conflictes socials o de relació que tenen a veure amb la desatenció continuada de les emocions i amb la falta d’acompanyament saludable. Experimentar crisis emocionals és inherent a viure i és inevitable, no ha de ser sinònim de trastorn mental, però s’han d’atendre com cal precisament perquè no hi acabin derivant, i necessitem eines i recursos apropiats per fer-ho, com per exemple, la teràpia floral.

La Teràpia Floral de Bach s’inclou dins les anomenades disciplines holístiques, on l’individu no és només un conjunt de símptomes aïllats sinó que s’entén com un tot, contemplant el seu pla físic, emocional, psíquic, relacional, vibratori, energètic i espiritual. Entenent que també, genètic i kàrmic.

Com el doctor Bach desitjava, és una teràpia senzilla (que no superficial), natural, que tothom pot accedir i sense contraindicacions. Ho poden prendre les embarassades, infants, gent gran i persones greument malaltes i molt medicades. Actualment la OMS recomana la teràpia floral de Bach.

Des de l’òptica de Bach, la salut és l’estat natural de l’ésser humà en equilibri. Entén la salut com l’estat d’armonia i congruència entre el pensament, emoció i acció. Quan aquesta armonia es trenca, apareix en el pla físic un símptoma i/o malaltia que ens avisa d’aquest desequilibri. A la vegada, aquest símptoma és una oportunitat per tornar a l’origen i anar de nou cap a la salut.

Per a Bach, no existeix una malaltia física aiïlada, existeix la desarmonia entre l’ànima i la personalitat. Els símptomes són alertes d’aquesta dissociació ànima-personalitat.

“Tota malaltia no és més que la manifestació física d’un malestar, d’un transtorn degut a una condició mental que altera l’equilibri del cos”, deia Edward Bach

Prenent l’essència de les flors silvestres i pel poder del sol, els remeis florals del doctor Bach produeixen resultats que avui dia encara sorprenen a la medicina convencional.

Edward Bach (1886-1936) creia que les malalties del cor (emocionals) i de la ment (psicològiques) han d’ésser el centre d’atenció del sanador. Les malalties del cos són símptomes. Ell pensaba que els nostres temors, les nostres ansietats i aprensions, entre d’altres, són els que obren la porta a la invasió de les malalties.

Va néixer el 24 de septiembre de 1886 a Moseley (Anglaterra). Es va llicenciar en Medicina i des de 1913 fa diferents funcions en diversos hospitals fins al 1920.

Formà part d’investigacions privades en el seu propi laboratori a Nottingham Place, Londres.

Va ser un renombrat patòleg i bacteròleg a l’Hospital Homeopàtic de Londres, obrint consultori, alhora, a Harley Street.

Va ser a l’any 1928 quan descobreix el primer dels 38 remeis durant un viatge a Gal·les.

L’any 1930 va renunciar als seus laboratoris i a la seva práctica mèdica per dedicar-se a la búsqueda de nous remeis durant la primavera. Va descobrir un nou mètode de potencialització durant l’estiu a Gal·les, intuïnt que l’autèntica raó de les malalties de les persones recau en l’ànim humà. Va seguir descobrint remeis fins al 1934.

L'any 1935 es va traslladar a Sotwell, morint el noviembre de 1936.

L’arrel de les nostres malalties está dins nostre, en la nostra forma de pensar, de sentir i d’afrontar els canvis i el creixement psicològic. Per tant, resulta evident que el procés de curació no és simplemente l’eliminació de diferents símptomes d’una malaltia, sinó sobretot, un treball intern per restaurar l’equilibri energètic.

A partir d’aquesta convicció, el doctor Bach va crear un mètode curatiu basat en el fet que qualsevol malaltia, sigui asma, acné, febre, ciàtica, migranyes, cardiopaties, grip… no només és el resultat de transtorns relacionats amb el cos, sinó que tenen el seu autèntic origen en els sentiments i posicions negatives, desnaturalitzades, que bloquegen l’armonia de la nostra energia vital.

El doctor Bach va concentrar les forces específiques de determinades plantes i flors i interrelacionà la freqüència vibracional de les flors amb determinats trets del caràcter i la personalitat dels seus pacients. D’aquesta manera, els seus 38 remeis florals es van erigir en el mètode de curació vibracional per excel·lència, capaç d’ajudar-nos a resoldre els nostres conflictes emocionals i espirituals per aconseguir un autèntic equilibri i el benestar psicosomàtic.

Un bon professional ha d’ésser capaç de reconéixer la malaltia (basant-se en els diferents estats d’ànim i actituds) abans que es manifesti com a malaltia física. En aquest moment és quan es podrá practicar, amb eficàcia, l’autèntica medicina preventiva. 

“La malaltia és, en essència, el resultat d’un conflicte entre l’ànima i la ment, i no desapareixerà si no es fa un treball espiritual i mental”,segons Bach (La curación por las flores, editorial EDAF).